Tot va començar de forma molt simple i casual. Quan passejo per Canovelles acostumo a portar sempre un full en blanc i un bolígraf. Primer per apuntar totes aquelles coses que veig i que crec que no estan bé o han de millorar-se, també, aquelles altres que estan bé i s'han de potenciar. Però sobretot perquè, normalment, els veïns em paren pel carrer per comentar alguna cosa, proposar alguna cosa, etc. i si no m'ho apunto se'm pot oblidar.
Doncs bé, un dia que tenia molta pressa un veí em va aturar al carrer i va començar a comentar-me diverses coses. En no poder-li atendre en el moment, li vaig dir: Mira, quedem un dia, ens prenem un cafè i parlem tranquil.lament d'això. Llavors vaig apuntar-me el seu telèfon i l'endemà el vaig trucar per quedar i prendre el cafè promès. Ell ho va acceptar i em va dir: el prenem a casa, convidaré a més veïns i parlarem. I així va ser, vaig anar a casa seva, on hi havia uns vuit veïns més, prenent el cafè amb unes pastes.
L'experiència va ser genial. L'amfitrió estava content, ja que tenia a l'alcalde a casa seva, la resta de veïns també, ja que sense presses podien parlar de forma informal amb la màxima autoritat del poble. Però el que va quedar més satisfet de l'experiència vaig ser jo.
Primer sents una mica de vergonya ja que estàs envaint la intimitat d'una altra persona, la seva casa. Potser aquesta vergonya en el meu cas és una mica més accentuada, perquè encara que la gent no s'ho cregui sóc bastant tímid, sobretot al principi. Aquesta vergonya inicial passa ràpid i comença una conversa distesa, relaxada, i sobretot sincera. Veig que és una oportunitat única perquè els veïns i veïnes puguin explicar la seva a l'alcalde, tot allò que els preocupa i, sobretot, per a mi, és un moment únic per conèixer aquelles coses que inquieten o preocupen els meus conciutadans i també de poder explicar aquelles coses que no tothom coneix o entén i estan passant a Canovelles. Una trobada informal, sense ordre del dia previst ... no us podeu imaginar la quantitat de coses que es posen sobre la taula per debatre i discutir. A partir d'aquest primer "cafè amb l'Alcalde" van anar sortint altres fins que un dia es va publicar a la premsa. Així que animo a altres veïns a posar-se en contacte amb mi i convidar-me a un cafè a casa seva.
Des de llavors s'ha repetit aquesta experiència en més de vint ocasions (al C / Riera, C / Indústria /, Sequia, Mare de Déu del Pilar, Joaquim Blume, Moli, Rupit, etc, etc.) I totes elles han estat entranyables. Però sobretot hem arribat a la conclusió que el dia a dia i el futur del nostre poble l'hem d'anar fent entre tots, que és necessària la corresponsabilitat entre els veïns i l'Ajuntament. Per tant, evidentment, sobre els temes exposats arribem a acords, compromisos per ambdues parts, els veïns i jo. Aquesta setmana he estat a casa de la Núria del C / Freixa i en Casa de la Lali del carrer Jacint Verdaguer. a elles dues i a tots els altres vull agrair la seva hospitalitat així com l'oportunitat única, i excepcional, que m'han donat, per poder estar una mica més a prop dels meus veïns.
Gràcies.
