martes, 29 de mayo de 2012

Felicidades!

"Como decía la primavera y principios de verano en mi casa son fechas de aniversarios. Hoy 29 mayo es el cumpleaños de la Andrea. Cumple esa edad en  la que se consigue estar mas guapos/as por dentro y por fuera. Una muestra de ello la Andrea. FELICIDADES"

L’AGENDA DE L’ALCALDE


Informació d’algunes activitats de l’Agenda (del dilluns 28  de maig al diumenge 3 de juny)


  • DILLUNS,28 de maig   

-          Reunió amb l’ajuntament regidoria de regiment intern

-          Coordinació Àrea de Serveis a les persones Depart Governació i Serveis

-          Reunió amb els presidents d’àrea.

-          Concert de piano final de curs Centre Cultural


  • DIMARTS,29 de maig

-            Visita i reunió amb l’equip directiu, Claustre i AMPA de l’escola 4 vents

-          Signatura del conveni de desenvolupament de Polítiques de Joventut .

-          Presidir reunió Grup Municipal


  • DIMECRES , 30  de maig

-          Reunió Consell ATLL

-          Serveis Jurídics i Gerència  CCVO  

-          Junta de Govern Municipal

-          Reunió amb diferents alcaldes. Polítiques econòmiques i d’ocupació

-          Reunió amb diferents AMPAs


  • DIJOUS, 31 de maig  

-          Visites concertades amb veïns i veïnes. .  

-          Asistencia a la Commemoració del 74é Aniversari del Bombardeig a Granollers.  

-          Asistencia al concert dels alumnes de guitarra del C.C

-          Ple Ordinari


  • DIVENDRES, 1 de juny

-          Reunió amb els agents socials . Sindicats i associacions empresarial

-          Presidir Consell d’alcaldes extraordinari.

-          Assistir activitats de cloenda C.C.

-          Activitat AMPAs J. Verdaguer

-          Consell de federació del V.O .

-          Asistencia sopar de germanor barri Can Gurguí


  • DISSABTE, 2 de juny

-          Asistencia a les festes del Barri de Can Gurguí

-          Festa de la Rosa de Canovelles

-          Asistencia al Festival solidari Betesta.


  • DIUMENGE, 3 de juny   

-          Asistencia festes Barri de Can Gurguí.

viernes, 25 de mayo de 2012

Andrea y Yo (27 años)


La primavera y el verano en mi casa son fechas de aniversarios. Hoy 25 de Mayo hace 27 años que la Andrea y yo decidimos compartir nuestras vidas y nos casamos. 27 años y….  esto solo ha hecho que comenzar. Una vez leí en algún sitio una frase que decía así “estar enamorados no es mirarse el uno al otro si no mirar  los dos hacia el mismo sitio”  Creo que es una frase muy acertada. Así que hoy el Andrea y yo tenemos algo muy importante que celebrar.

Festa de la Rosa


jueves, 24 de mayo de 2012

ENS HEM DE REINVENTAR

La delicada situació de les economies de les administracions públiques –no entrarem a valorar per quines raons- ha situat sobre la taula el debat sobre els serveis que prestem i, fins i tot, sobre la pròpia idoneïtat de l’existència d’algunes d’elles.
Tanmateix, aquest debat pot esdevenir una trampa i fer-nos perdre de vista la defensa de determinats serveis públics als quals considero que no podem renunciar. Ningú dubta de la necessitat d’una profunda racionalització de les administracions, però aquesta s’ha de fer amb valentia, però també amb prudència i molta, molta sensatesa, deixant de banda batalles polítiques i egocentrismes locals.
El Vallès Oriental, posem per cas, som una comarca que fàcilment resumiria el que és Catalunya. Tenim indústria, tenim serveis i tenim natura. Mol a prop de la gran metròpoli que és Barcelona i en un nus de comunicacions privilegiat. Tenim qualitat de vida i tenim moltes oportunitats a desenvolupar. Tenim grans ciutats, poblacions mitjanes i pobles petits i molt petits. I la heterogeneïtat que ens caracteritza pot esdevenir una oportunitat per al nostre territori, però corre el perill de convertir-se en un impediment per l’entesa, ara per ara absolutament necessària si volem ser competitius com a territori i si volem continuar prestant determinats serveis al ciutadà.
Les administracions locals, i concretament els ajuntaments, hem superat amb escreix les nostres possibilitats en voler cobrir serveis que no ens són propis. Perquè volíem, però també perquè els propis ciutadans ens ho exigien. I la manca d’eficiència o compromís de les administracions “competents” posaven la pilota sobre la teulada dels alcaldes.
En tot aquest entramat, a vegades vingut i a vegades volgut, els ajuntaments ens trobem ara amb una “patata calenta” de difícil solució. La davallada en els ingressos i el deute acumulat, fa que els alcaldes i alcaldesses veiem impotents com ja no podem donar els serveis que volíem i en l’horitzó no s’augura una millora a mig termini. Clarament, ens hem de reinventar.
Està clar que no hi ha una solució miraculosa, però ha arribat l’hora de treballar pensant en el futur i no pas en el present immediat, compartint, fent equip, i, sobretot, mirant més enllà del límit municipal.
El Consell Comarcal podem esdevenir el nus on conflueixin els valors i les potencialitats de tots els nuclis, municipis, realitats que componen el Vallès Oriental. I , mitjançant  el Qüestionari per a la Promoció i Millora del Treball en Xarxa (QPMTX) facilitat als ajuntaments i posat en comú en el darrer Consell d’Alcaldes, hem iniciat un camí per fomentar la concertació i facilitar la coordinació entre municipis en diferents àmbits. En el Medi Ambient, en les Polítiques Socials, en la Cultura, per exemple, àmbits on hi ha veritables possibilitats de fer camins conjunts, per ser més eficients i estalviar despesa. Però en la Promoció Econòmica i el Turisme, hem de ser més ambiciosos i podem arribar més lluny si anem plegats. I aquí cal la complicitat dels empresaris i dels sindicats, a més de les pròpies administracions.
Sense renunciar a les 43 realitats. Sense renunciar a ser de la Vall del Tenes, de la Riera de Caldes, del Baix Montseny, del Baix Vallès, del Galceran, del Moianès, de l’Alt Congost... si som el Vallès Oriental i ens ho creiem, i així ho treballem, possiblement serem més competitius.  Hi ha camí per recórrer.

José Orive Vélez
President del Consell Comarcal del Vallès oriental i Alcalde de Canovelles

martes, 22 de mayo de 2012

COMUNICAT DE LA FMC I ACM EN RELACIÓ A L’ANUNCI DE LA CONSELLERA D’ENSENYAMENT SOBRE LES ESCOLES BRESSOL

El model de finançament de les escoles bressol municipals es va establir l’any 2005 per donar compliment a una Llei del Parlament, originada per una Iniciativa Legislativa Popular. El cost de la plaça en una escola bressol municipal és el més econòmic del sistema educatiu, per sota de les llars de la Generalitat, de les d’educació primària, secundària i la universitat.

Les darreres mesures anunciades per la Conselleria d’Ensenyament suposen un greuge per als Ajuntaments. Les entitats municipialistes volen manifestar que:
La mesura suposa un augment de l’asfíxia financera que pateixen els ajuntaments: La reducció del mòdul de 1.800 a 1.600 i, posteriorment a 1.300 euros, suposa traslladar als Ajuntaments la falta de finançament de la Generalitat i malmet encara més les finances de molts ens locals, que no tenien prevista una major reducció de l’aportació en les escoles bressol municipals. L’ACM i la FMC volem recordar que la Conselleria d’Ensenyament es va comprometre amb les entitats municipalistes a realitzar una bestreta a l’inici del curs que s’acabaria de pagar al final del curs escolar. Després de l’anunci d’ahir, denunciem que aquest compromís no s’ha complert i que, el fet que s’anunciï al final de l’any acadèmic, obliga als Ajuntaments a finançar la diferència entre l’aportació anunciada inicialment i la que finalment rebran de la Generalitat.
La no convocatòria de beques, per una quantia que ascendeix als 5 milions d’euros, suposa un increment de la precarietat de les finances municipals i de la possibilitat que tenen les famílies més necessitades d’escolaritzar els infants de 0 a 3 anys. Les entitats municipalistes entenem que l’anunci de la supressió de les beques en educació infantil és la conseqüència de l’eliminació, per part del Govern estatal, de les partides dedicades a aquest primer període d’escolarització no obligatòria dels infants. El Govern de l’Estat, per tant, impossibilita que el Govern de la Generalitat pugui fer front als seus compromisos pel que fa a ajuts i beques menjador, en haver deixat aquestes partides a zero en els pressupostos (no dotació econòmica en el Pla Educa 0-3 o en els temes relacionats amb Plans d’entorn o immigració).
Finalment i pel que fa al canvi de criteris sobre l’assignació d’aquests ajuts en funció de criteris com la situació socioeconòmica de cada municipi o del nivell de renda de les famílies, creiem que és tracta d’un sistema complex i d’entrada poc definit, que resulta difícil de valorar, sense conèixer quins seran els criteris concrets que s’aplicaran.
Davant la preocupació i la incertesa que genera aquesta situació, les entitats municipalistes demanem una reunió urgent amb la conselleria d’Ensenyament per tal de consensuar quins són els criteris necessaris per fer sostenible el sistema de llars d’infants municipals amb el menor prejudici pels Ajuntaments i les famílies afectades.
P.D.: En el text que ve a continuació us fem arribar la nota informativa de la Conselleria d'Ensenyament.

Ensenyament finançarà les llars d'infants segons la renda de les famílies i la realitat socioeconòmica de cada localitat
Mapa 2004-2008
  • La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ho ha anunciat aquesta tarda durant la Comissió d’Ensenyament al Parlament
  • La consellera Rigau ha reclamat un nou model “més flexible”
  • Irene Rigau també ha afirmat que el mapa s’ha gestionat de manera “arbitrària” i sense “control”
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha anunciat aquesta tarda que la Generalitat de Catalunya finançarà les llars d’infants públiques en funció de l’aportació familiar per renda i de les aportacions de les administracions segons mida i realitat socioeconòmica dels municipis amb l’objectiu que el nou model sigui “més flexible”. Ho ha fet durant la Comissió d’Ensenyament al Parlament sobre el compliment del mapa de llars d’infants 2004-2008.
Per això, Rigau ha reclamat que el nou model “sigui més flexible per què cal tenir en compte el diner públic que s’assigna a cada plaça, a quina realitat social respon i quines necessitats familiars cobreix”. Respecte a l’adequació del model a la realitat socioeconòmica de les poblacions, ha explicat que “per poder diversificar el model territorial i fer-ho més viable per a l’ajuntament s’ha de tenir en compte la seva mida, població i els seus recursos”.
La titular d’Ensenyament també ha proposat altres mesures per poder garantir la sostenibilitat de les llars d’infants públiques: l’estudi del finançament d’una franja horària comuna, l’estudi del finançament dels serveis complementaris, el desenvolupament d’un model de llar d’infants rural i l’organització de centres i nivell de grups.
Respecte a la cobertura d’aquest mapa de llars d’infants de 2004-2008, la consellera d’Ensenyament ha declarat que “la taxa de cobertura de 0 a 3 anys no ha estat proporcional a l'esforç econòmic fet”, atès que la taxa de cobertura l’any 2004 era del 33% i actualment del 36%. Ha afegit que “l'esforç ha estat de 735 milions d'euros, 153 milions més del que preveia el pla”.
Per tant, Rigau considera que s’ha dut a terme una “gestió arbitrària i que ha mancat control”. En aquest sentit, ha especificat que s’han creat 40.493 places de 2004 a 2012, 10.493 places més de les previstes, i que actualment només se’n troben 50.093 d’ocupades. Així, ha conclòs que “hem creat un model únic i gens flexible” i que “requereix una gestió més eficaç de la que s’ha fet, això és cert; però, també un canvi de
model”.
 
17 de maig de 2012

sábado, 19 de mayo de 2012

Bon dia,



El pròxim dimarts ,22 las escoles de Canovelles se sumen a la convocatòria de vaga general d’ensenyament. Concretament les Mestres i famílies de les Escoles Bressols de Canovelles faran una concentració el mateix dia a les 11,00h en la Plaça de la Joventut. L’ajuntament donarà suport.




José Orive Vélez

L’AGENDA DE L’ALCALDE

Informació d’algunes activitats de l’Agenda (del dilluns 14 al diumenge 20 de maig) 

DILLUNS,21 de maig   

- Reunió coordinació Depart Governació i Serveis
- Reunió amb els presidents d’àrea.

DIMARTS,22 de maig 


- Recepció a l’Ajuntament dels veïns i veïnes participants en el programa Gent Gran Activa.
- Asistencia a la concentració convocada per la comunitat educativa de les Escoles Bressols en defensa de l’educació de 0 a 3 anys.
- Visites concertades amb veïns i veïnes

DIMECRES , 23 de maig

- Reunió Comitè d’empresa CCVO.
- Serveis Jurídics i Gerència CCVO 
- Junta de Govern Municipal
- Comissió Pla de màrqueting CCVO
- Asistencia a l’acte d’acomiadament dels alumnes de 2on de Batxillerat

DIJOUS, 24 de maig

- Visites concertades amb veïns i veïnes. . 
- Reunió de coordinació Depart. Urbanisme i cossos Nacionals 
- Asistencia als actes organitzats per l’escola Congost
- Presidir les Comissions Informatives Municipals

DIVENDRES, 25 de maig

- Junta de Govern Local
- Asistencia a la Festa de les famílies de les Escoles Bressols
- Reunió de l’Agencia de desenvolupament econòmic
- Consell de federació del V.O . 

DISSABTE, 26 de maig

- Asistencia bateig del nou gegant del municipi..
- Assistència xerrada organitza: Hogar Extremeño
- Dinar de germanor Casa d’Andalusia

DIUMENGE,27 de maig  

- Asistencia Jornades esportives IES
- Asistencia a la Milla Urbana. Organitza: Club d’atletisme. 



Concentració Escoles Bressol

Bon dia,

El pròxim dimarts 22 les escoles de Canovelles se sumen a la convocatòria de vaga general d’ensenyament. Concretament les Mestres i famílies de les Escoles Bressol de Canovelles faran una concentració el mateix dia a les 11,00h en la Plaça de la Joventut. L’ajuntament donarà suport .

viernes, 18 de mayo de 2012

L’alcalde Orive dona comptes sobre el primer any de mandat


Aquest estiu es posarà en marxa la Piscina exterior Thalassa i a finals de setembre tot l’equipament





Amb motiu del primer any de legislatura en que els socialistes van guanyar les darreres eleccions municipals, l’agrupació Socialista de Canovelles va organitzar l’acte “Un any de govern municipal” aquest dimecres 17 de maig, a la Sala Polivalent de l’auditori de Can Palots on es van reunir més de cents veïns i veïnes..

L’acte es va iniciar amb la intervenció del primer secretari de l’agrupació, Francesc Sánchez que va presentar l’acte donant les gràcies a tots els membres assistents i deixant palès que aquest acte “Suposa la responsabilitat del compliment envers els compromisos electorals que vam prendre ara fa un any, explicant els trets generals i les línies d’actuació portades a terme per l’equip de govern des de la proximitat, rigor i la transparència de transmetre la informació als canovellins i canovellines”.

Posteriorment va intervenir l’alcalde Orive contextualitzant la situació actual, explicant que “des de el govern estatal s’està aprofitant la crisi com a excusa per tal de canviar el model de societat que entre tots, i amb tant d’esforç, havíem construït. No podem oblidar que un dels pilars fonamentals en la millora i desenvolupament del nostre país és el municipalisme, el paper dels ajuntaments”. Orive va argumentar que des de la democràcia, els ens locals han anat assolint moltes més competències de les que els hi pertoquen per garantitzar un millor coneixement des de la proximitat, de les necessitats dels ciutadans i per tant una millor cobertura d’aquestes. No obstant, i sense cap debat al respecte, som conscients com dia a dia ens arriben informacions, sobre que el govern estatal vol treure les competències que fins ara havíem assumit els municipis, la qual cosa està suposant una pèrdua d’autonomia local, que els ajuntaments estem veient reflexada alhora de fer contractacions, l’aplicació del IBI, entre altres.

Per altre banda va explicar la baixada d’ingressos  municipals   que provenien de la Generalitat i l’estat. Subvencions finalistes per projectes i serveis com les Escoles Bressols, Pla educatiu d’entorn, Plans d’ocupació, etc. Així com el deute que a dia d’avui te la Generalitat amb l’ajuntament de Canovelles que es de 1.500.000 € que l’ajuntament a pagat puntualment als seus proveïdors.

Tot i aquestes dificultats que posen les administracions estatals i també autonòmiques, l’Ajuntament de Canovelles està fent esforços per tal de rentabilitzar al màxim els recursos dels què disposa ja que, malgrat tot, les comptes de l’ajuntament estan sanejades. En aquest senti l’Alcalde Orive  va destacar algunes de les actuacions més significatives que s’han portant a terme durant aquest any de legislatura en el municipi.  “ja hem iniciat la planificació urbanística del municipi a través de la modificació del POUM”; “Estem fent un pla estalvi energètic per canviar les faroles actuals per faroles de baix consum i aconseguir un enllumenament més responsable i ecològic”;  “la cessió dels terrenys per l’escola 4 Vents i la consecució d’un compromís per part de la Generalitat per tal d’incloure-ho als pressuposts de l’any vinent”; “Aquest estiu es posarà en marxa la Piscina exterior i a finals de setembre tot l’equipament”; a nivell de promoció econòmica va explicitar com a rellevant “la mancomunació de recursos a nivell comarcal per tal de poder el nostre gra de sorra en la dinamització econòmica i la creació d’ocupació ”; “El servei municipal del club de feina ha atès a mes de 2019 persones, reconduint més de 89 itineraris d’inserció laboral i organitzant prou més de 94 cursos de formació ocupacional amb la participació de 532 persones; a traves dels Plans locals d’ocupació hem contactat a 23 persones ,”

Respecte l’àrea d’atenció a les persones Orive va incidir, en les tres línies polítiques d’actuació portades a terme per l’ajuntament “Cohesió social, sostenibilitat i coresponsabilitat ciutadana”. Des de Joventut va destacar la creació del local de joves que està realitzant un paper cabdal potenciant les iniciatives juvenils com l’assemblea Jove TUT i de suport al IES

Des de Educació, hem impulsat el projecte de transició escola Treball amb el l’aula tecnològica i projecte Educa que permet als alumnes realitzar pràctiques en empreses de Canovelles. Així com el Pla educatiu d’entorn especialment important en garantitzar la cobertura educativa d’aquells estudiants en situació de risc i exclusió social i que ara ha deixat de subvencionar l’estat.  Des de Cultura i esport, s’han mantingut tots els programes realitzats, fins i tot  augmentant l’oferta cultural, de teatre i esportiva, reduint un 25% el pressupost. Des de Gent gran i serveis socials, Hem detectat una major demanda en els serveis socials augmentant en un 13% el pressupost del servei, i així potenciant programes com “els serveis socials més a prop”, per atendre més eficaçment a totes aquelles persones que es troben en situacions de risc; la creació del Casal de la gent gran, així com la programació associada. Des de participació ciutadana, destacar l’actuació del pla de ciutadania en la barriada nova, amb actuacions corresponsables entre veïns a la zona promovent el civisme, tolerància i coresponsabilitat, ja que per millorar les coses necessitem de la complicitat de totes les parts implicades, administració i els propis ciutadans.

Finalment l’alcalde Orive va acabar, insistint  que tot i que l’ajuntament de Canovelles esta tenint una baixa important d’ingressos especialment dels que provenen de les administracions supramunicipals com la generalitat o l’estat, nosaltres no tenim problemes pressupostaris, ni factures pendents al calaix,  degut a que hem sigut prudents i realistes realitzant una acurada gestió i racionalització de la despesa, que seguirem portant a terme. Ja volem que aquesta situació continuï així sent mes eficients, mes eficaços, estabilitzant els recursos disponibles i sumant esforços entre tots i totes.



Àrea de Comunicació

PSC de Canovelles

miércoles, 16 de mayo de 2012

Felicidades

Hoy, 16 de mayo,  hace 26 años del acontecimiento mas importante, mas bonito , del que estoy mas orgulloso de toda las cosas que me han pasado en la vida , Nació mi hija Roser. Tres años después se volvió a repetir con el nacimiento de mi hija Joana. Son mis dos grandes tesoros. Felicidades  Roser. 

domingo, 13 de mayo de 2012

Companys / Companyes,





Les retallades per part del govern de la Generalitat en Educació, estan desmantellant a passos gegants el sistema educatiu públic de qualitat. L’exemple més flagrant el trobem a l’educació infantil pública de 0 a 3 anys que es troba en risc de continuar existint, perquè el govern de la Generalitat ja no finançarà les escoles bressols municipals de manera que puguin ser sostenibles com fins ara, abocant-les per tant a la seva desaparició.

L’educació no és un servei sinó un dret per a tots els ciutadans, per això des de l’agrupació Socialista de Canovelles, hem iniciat una campanya per recollir signatures, i recolzar les actuacions parlamentaries en defensa de les escoles bressols municipals.

Ara és el moment d’actuar, no podem retrocedir ni un pas més, si vols participar en la recollida pots aconseguir els fulls de signatures a la botiga Cañas o qualsevol tarda de 17h a 19h a l’agrupació al c/Industria n2. Els fulls amb la recollida de signatures s’han de tornar a l’agrupació (c/Industria n2) o a la botiga Cañas abans del dia 24 de maig que acaba la campanya.

Una signatura, pot canviar moltes coses,

Vine t’esperem!



José Orive Vélez

PREGÓN DIA DEL ROCÍO


Sábado, 12 de mayo de 2012

José Orive Vélez

President, Junta, regidors/res, amics i amigues bona tarda i gracies per estar avui aquí. En el inici de les festes del Rocio de l’any 2012.

Cuando el presidente, Antonio Herrera,  y la Junta de la Casa me comunicaron que habían pensado en mí para que fuese el pregonero  de las fiestas del Rocio de este año,  fue una sorpresa y me produjo mucha ilusión. SORPRESA, ya que nunca llegue a pensar que una entidad del municipio, y por tanto tampoco la casa de Andalucia, me ofreciera ser el pregonero de sus fiestas. No se piensa en el Alcalde para estas cosas. ILUSION, ya que entiendo  que no se lo ofrecéis tanto al Alcalde si no a José Orive, y eso lo interpreto como una muestra de amistad. ILUSIÓN, ya que es un honor ser el pregonero de las fiestas mas importantes de la Casa, El Rocio. ILUSIÓN, pues es una oportunidad de dedicar un homenaje a la tierra que me vio nacer, a Andalucia, a Cádiz, a Barbate. Y, también, un agradecimiento a la tierra de acogida. Catalunya, Canovelles. ILUSIÓN, ya que me brindáis una oportunidad de poner en valor la vida de muchos catalanes y catalanas de raíces andaluzas. Entre ellos mis padres, mi familia. ILUSIÓN, por participar en un acto que no lo entiendo como protocolario, si no entre amigos y amigas. También SENTIDO  DE  LA RESPONSABILIDAD.  Espero estar a la altura.  He estado año tras año en actos como este y el listón esta muy alto.

Entre las muchas definiciones que podemos encontrar de la palabra  Pregón hay una curiosa que dice: “Un PREGON es  un acto de promulgación de un texto leído  en voz alta. Hasta aquí no hay problema. Continua diciendo que es un  ACTO  CON EL QUE SE INICIA  UNA CELEBRACIÓN, tampoco hay problema,  son las fiestas del Rocio.  Al final ….añade… QUE SEA UN ASUNTO DE INTERÉS PARA EL PÚBLICO.   Ahhh!!! , esto ya no es tan fácil. Pues normalmente  todos y todas hablamos mucho pero pocas veces se dicen cosas interesantes.

Es aquí cuando al ponerme delante del ordenador para escribir mi pregón me entro el pánico y la mente se quedo en blanco. ….. QUE SEA UN ASUNTO DE INTERÉS PARA EL PÚBLICO… Al final llegas a la conclusión que aquellas cosas que pueden crear interés son las que salen directamente del corazón, de los sentimientos mas que de la cabeza. Llegado a este punto el primer sentimiento que me vino en relación a Andalucia fue mi madre, en paz descanse.

Recordé que cuando detectamos que mi madre padecía una demencia vascular. Es decir, empezaba a perder la memoria, su vida, su pasado y su presente comenzaba a dejar de existir para ella. Durante el verano, en barbate, decidí  dar largos paseos con ella cogida del brazo. Intentaba que se esforzara en hacer servir la memoria y conseguí que me explicara sus vivencias de niña, de joven…. Estaba  convencido que es obligación de todos recuperar la memoria de nuestra historia individual, que no deja de ser también una historia colectiva.  No podemos olvidar de donde venimos y quienes somos. No hemos de dejar que ningún tipo de amnesia  nos haga olvidar el pasado ya que entonces seria imposible entender nuestro presente. Y mucho menos mirar hacia el  futuro.

Un pregón, “QUE SEA UN ASUNTO DE INTERÉS PARA EL PÚBLICO”…… “LAS COSAS QUE CREAN INTERES SON LAS QUE SALEN DIRECTAMENTE DEL CORAZON.”

Así que decidí que mi pregón seria compartir con vosotros  algunas de esas vivencias que mi madre me explico mientras paseaba cogida de mi brazo por las playas de Barbate. Espero  que  DESPIERTE  VUESTRO  INTERES, Por que su pequeña historia personal es la historia de muchas personas que en un momento de su vida se vieron obligadas a marchar de la tierra que les vio nacer. Gente sencilla, valiente,  que sin nada, un día cogieron un tren para luchar por un futuro mejor para los suyos. Creo no equivocarme si afirmo que, sin lugar a dudas,  muchos de los aquí presentes os sentiréis identificados.

Hablaré de BARBATE, pero podría ser cualquier otro pueblo de Andalucia, Extremadura, Galicia. Europa, Asia, áfrica, o américa. Hablaré de mis padres Pedro y Rosario pero podría ser Antonia, Pablo Antonio, Mohamed, Mamadu o Fátima…. Nadie emigra y deja su tierra para hacer turismo o fastidiar a los autóctonos del lugar de destino. Nadie coge un tren (el famoso sevillano) o una patera cargado con sus pequeños por placer.  La historia del emigrante es casi la misma para todos aquellos que se vieron obligados a serlo, Independientemente de su lugar de nacimiento. Normalmente todos son pobres en busca de oportunidades para él y su familia.

Però aquest pregó també vol ser un homenatge i una mostra d’agraïment a aquesta terra, Catalunya – Canovelles,  que ens va acollir, i que avui també es la nostra terra. L’estimen i formen part d’ella.

BARBATE, es un pueblo al sur de la provincia de Cádiz, en la costa atlántica, donde aún hay calas desiertas que solo visitan las gaviotas, porque solo se puede llegar por mar. Calas que dibujan el litoral de la Janda con amplias playas abiertas al atlántico; playas con la arena más blanca que os podáis imaginar. Por los años 60 era un pueblo pequeño, con barrios de pesadores hechos con casas blancas. En sus calles se respira el aire del mar.

En Barbate cada primavera  se produce una especie de ritual que se da desde mucho tiempo antes de la aparición del hombre sobre la tierra. Miles de atunes atraviesan el estrecho de Gibraltar para pasar al mediterráneo; los habitantes de la zona solo les faltaba imaginar la manera de capturarlas y las Almadrabas cumplían esta función. Pero durante la segunda mitad de los años 60 toda la prosperidad del pueblo, conseguida gracias al aprovechamiento de este recurso natural, se vio frustrada por un debate internacional respecto a la extensión de las aguas jurisdiccionales; la dependencia de Barbate de la pesca  y la falta de atún que ahora también se conseguía en alta mar lleva al pueblo a una crisis difícil de resolver. Los tratados internacionales que se fueron firmando comportaron la reducción de la flota que trabajaba en los caladeros, desaparecieron la mayoría de las veinte fábricas que se dedicaban a salar y conservar el pescado, y muchos de sus habitantes se vieron obligados a emigrar, tristes, … a buscar una identidad en una tierra que no era la suya.

Pedro, mi padre, a pesar de trabajar más de 14 horas diarias, el sueldo difícilmente le llegaba para vivir con estrecheces. Un día, fue a Cádiz para arreglar unos papeles y se encontró con una prima que hacia mucho tiempo que no veía. Hablaron un rato, Pedro le explico  sus problemas y la prima le respondió con una frase que cambiaria  radicalmente  su vida: Iros a Barcelona, mi hermana Carmina esta allí y tiene un buen trabajo. A los 37 años, Pedro no sabia ni donde estaba Barcelona,  pero se ilusionó. Ese mismo  día llamo a la Carmina y hablo con su marido, Cayetano, que le ofreció su casa por si decidía emigrar. Pedro tampoco sabia que significaba emigrar, ni si seria fácil o difícil  la vida en Barcelona. Solo sabía que en Barbate sus hijos no tenían posibilidades de tirar adelante y que él tenia que hacer lo posible para darles un futuro mejor.

Mi padre llego a Barcelona un día lluvioso, se bajo del tren en la estación de Francia con una bolsa en una mano y en la otra un papel con una dirección: era una calle de Santa Coloma de Gramanet. Sus primos vivían en un piso de alquiler, con tres criaturas, una sobrina y las dos abuelas. Con él, sumaban 9. A pesar que el piso era pequeño le habilitaron un espacio e incluso le dijeron como se distribuirían cuando llegara la Rosario, mi madre, con sus tres hijos. (Sumarian 13).  En pocos días  empezó a trabajar en el puerto de Barcelona con un sueldo que era más del doble de lo que ganaba en Barbate. De este sueldo una parte era para los primos, otra se la enviaba a la Rosario y el resto lo ahorraba. Se le hizo muy difícil el tiempo que estuvo separado de su mujer y sus hijos. No podía soportar   ver a las familias cuando paseaban juntos los días de fiesta, se le encogía el alma. Así que cuando tuvo el dinero para pagarles el viaje se trajo a la Rosario y a sus tres hijos. Así fue …, años mas tarde Pedro trabajaba de conductor de una de las maquinas que construían las autopistas. Hacia muchas horas extraordinarias, también como vigilante de las obras, lo cual le obligaba a trabajar los domingos. Esos fines de semana que trabajaba, la Rosario preparaba la fiambrera con la comida, cogía a sus hijos y se iba a la obra a pasar el día con su marido. Mis hermanas y yo lo vivíamos como la mejor de las excursiones. En las obras de la carretera había todo lo que necesita un niño para vivir mil aventuras. Hacíamos cabañas, caballos, coches con los trozos de madera o hierro, nos subíamos al castillo que hacíamos con ladrillos … mas de una vez salíamos con las rodillas destrozadas.  Mientras, El Pedro y la Rosario paseaban,  jugaban a cartas.  En definitiva pasaban el día juntos.

ADIOS   BARBATE   Como os decía, en esos largos paseos por la playa que hice con mi madre entre otras muchas cosas me explico como vivió el día que dejo Barbate. Me lo explicaba así: La noche antes de irnos del pueblo, tu abuela Maria y yo no podíamos dormir. La pasamos sentadas alrededor de la mesa, repasando anécdotas para fijarlas en la memoria, bebiendo café bien negro, despidiéndonos. Cuando empezó a salir el sol te desperté a ti y a tus hermanas, os vestimos y os dimos un poco de desayuno. Cogí la maleta con una mano y un saco en la otra. Respire profundamente antes de salir a la calle, sabia que fuera me esperaban las vecinas, mis primas … quería ser fuerte. Tan pronto las vi perdí la poca fuerza que había cogido con aquel suspiro y comencé a llorar desconsoladamente. No podía parar y tú y tus hermanas, al verme, comenzasteis también a llorar. Las vecinas me abrazaban y me daban provisiones para el camino: dulces y fruta. Aun no habíamos salido y yo ya estaba perdida, dejaba el pueblo, mis raíces, mi gente. Marchaba sola con tres criaturas pequeñas, seria un largo viaje a ninguna parte, no me esperaba ninguna casa, solo una tierra desconocida y unos parientes también casi desconocidos. Pero tu padre me reclamaba con promesas de un futuro mejor i me disponía a subir a la furgoneta que me llevaría a la estación de Cádiz. Cuando arranco no podía dejar de mirar hacia atrás y los recuerdos felices me ligaban a aquellas figuras que se despedían hasta que quedaron borradas por el polvo y las lagrimas… Tu padre y yo caminando  descalzos por la arena de la playa, las excursiones en bicicleta al pinar, las charlas con las vecinas mientras tomábamos el fresco, los paseos para ir a ver la Virgen del Carmen.

El viaje fue largo, larguísimo, íbamos en un tren lleno a rebosar y no me atrevía a moverme de mi sitio por miedo a que vosotros os pudierais perder o que me quitaran los asientos…Cuando llegamos a Barcelona llovía… encontré la estación inmensa, era difícil caminar entre tanta gente, pero entre la multitud  vi a tu padre que nos esperaba y entonces Salí corriendo a abrazarlo y todo fueron llantos y risas.

En el piso de los primos nos amontonamos como pudimos. Tu padre y yo dormíamos en una habitación pequeña con tu hermana  Paqui. Como no teníamos cuna montamos una con tres sillas y unas mantas plegadas. Los niños grandes, tres en una habitación, una sobrina y tú y tu hermana Antonia en una segunda habitación repartidos entre camas y el suelo. Otra habitación para las abuelas y la cuarta para el Cayetano y la Carmina. Evidentemente la convivencia no fue fácil.

Poco a poco nuestra situación fue mejorando y alquilamos un piso en Granollers  para nosotros solos. Firmamos 29 letras para poder pagar los pocos muebles que compramos. Pero no estuvimos solos mucho tiempo. Nos trajimos a la iaia Maria. Y de la misma manera que hacían la mayoría de emigrantes andaluces y extremeños – y lo que hacen los emigrantes  alrededor  del mundo – Tu padre animo a su hermana  Mercedes a que se viniera a Barcelona. Y se vino  con tu tío Manuel y tus tres primos a vivir con nosotros. Volvimos a ser 11 personas en un pequeño piso. Tu tía se quedo embarazada y vinieron los trillizos. Sumábamos 14.

Por fin nos instalamos en Canovelles, de nuevo y  ya para siempre en un piso para nosotros solos. Canovelles en aquel tiempo era un pueblo sin servicios, sin muchas casas, casi todo era campo. En este pueblo, en Canovelles hemos echado raíces, tu y tus hermanas habéis crecido, formado, enamorado, habéis tenido vuestros hijos. Catalunya, Canovelles la tierra que me acogió cuando mas lo necesitaba es ahora mi tierra, mi pueblo. Hoy que hace más de 40 años que Salí de Barbate con el corazón encogido, pienso que si tuviera que marchar de Canovelles lo pasaría aun peor que cuando me fui de Barbate. Yo ya soy parte de esta tierra.

Un día  cualquiera del año 2009 el Pedro y la Rosario salen juntos de casa, atraviesan la Plaza de la Joventut. Van hacia el Paseo del Colesterol; Pedro acompaña a su mujer al Centro de recuperación donde la ayudan a no perderse en una niebla sin recuerdos. Caminan de la mano, encogidos, ella más pequeña que nunca, su mirada ausente por culpa de la enfermedad. No sabe donde  va, no tiene pasado, no tiene presente; pero conoce la mano de Pedro y se siente segura teniéndolo al lado. Él se siente como si paseara con su novia, la bonita chica de Vejer! Con el tiempo se ha convertido en sus ojos, en su memoria,  en su compañero… caminan poco a poco. Pedro mira el paisaje distraído … a un lado las naves de las fábricas (grandes y pequeñas), camiones aparcados, cajas, paquetes, obreros  trabajando… al otro lado, el rio Congost. Ahora el agua esta limpia e incluso viven peces y patos, pero hace unos años era un rio de aguas muy sucias;  Pedro lo mira y piensa que el rio ha vuelto a vivir. Al otro lado del rio se ve el antiguo barrio de LLadoner donde tuvo su primera casa cuando dejaron Santa Coloma. Ve la silueta del Ayuntamiento de las Franqueses, la vieja escuela con los edificios separados para los niños y las niñas; detrás el pueblo de Canovelles, donde ha conseguido la vida que quería para sus hijos cuando salió de Barbate. La Rosario camina a su lado ausente. También mira el rio y delante de sus ojos se dibuja  una gran pineda y un pequeño pueblo blanco; a la derecha, la costa atlántica; donde todavía hay calas desiertas que solo son visitadas por las gaviotas, porque solo se puede acceder por mar. Calas que dibujan el litoral de la Janda con amplias playas abiertas al atlántico, playas con  la arena mas blanca que os podáis imaginar.

Este es mi pregón. Tal como decía la definición  UN TEXTO LEIDO. y un . ACTO  CON EL QUE SE INICIA  UNA CELEBRACIÓN, Las fiestas del Rocio del año  2012  Y añadía  QUE SEA UN ASUNTO DE INTERÉS PARA EL PÚBLICO. Espero haberlo conseguido y haber despertado vuestro interés.

Para acabar quiero  destacar que esta historia, nuestra historia, es un mensaje de optimismo, Este mensaje es la muestra de como nuestros padres nos han enseñado que con fe, mucho trabajo y plantando cara a la adversidad el futuro siempre será nuestro y nos sonreirá. Pues no hay más camino que mirar con decisión hacia adelante.

Un brindes  por el futuro de nuestro país, Canovelles y la Casa de Andalucia.

Os deseo unas buenas fiestas del Rocio 2012.

Gracias,

José Orive Vélez.

sábado, 12 de mayo de 2012

Un any de Govern Municipal

LA ECONOMIA, VISTA DESDE 1802


Os invito a leer  este escrito de José Fuentes. Espero sea de tu interes.

José Orive

LA ECONOMIA, VISTA DESDE 1802

“Pienso que las instituciones bancarias son más peligrosas para nuestras libertades que ejércitos enteros listos para el combate. Si el pueblo americano permite un día que los bancos privados controlen su moneda, los bancos y todas las instituciones que florecerán en torno a los bancos, privaran a la gente de toda posesión, primero por medio de la inflación, enseguida por la recesión, hasta el día en que sus hijos se despertaran sin casa y sin techo, sobre la tierra que sus padres conquistaron. “                

Podemos claramente apreciar por estas palabras que en 1802 existían personas “políticamente incorrectas”, pero con una clarividencia capaz de penetrar en los arcanos más turbios de la economía mundial actual.

Estamos hablando del tercer presidente de Estados Unidos: Thomas Jefferson.-

José Fuentes

Miranda, Badajoz.