Alba Valor, veïna de Canovelles i estudiant de 2n
de batxillerat a l’Institut Celestí Bellera, s’ha convertit en la primera
alumna de batxillerat de tot l’estat espanyol que s’ha presentat als premis
Enjoia’t, un certamen internacional únic en l’àmbit de la joieria, que va
néixer fa 20 anys i que premia cada any el treball de professionals joiers i
estudiants.
La joia ‘Tribal’ de l’Alba, de només 17 anys, inspirada
en la tribu 'padaung', va ser seleccionada com la millor peça conceptual i
tècnicament resolta de les presentades per l’Institut Bellera de
Granollers.
Per què
vas decidir presentar-te a 'Enjoiat'14'?
A batxillerat havíem realitzat el projecte ‘Joia’,
dins l’àrea de Disseny i es va presentar l’ocasió de presentar les peces als
premis internacionals. Va ser la meva professora, Anna Estany, la que em va
animar i la comissió la que, finalment, va decidir que el meu projecte era el
millor per presentar al concurs.
Pel qui no
ho coneguin, ens podries explicar que és 'Enjoia't'?
Enjoia't va néixer fa 20 anys i són uns premis
internacionals, únics en l’àmbit de la joieria, que premien tan a professionals
com a estudiants. A més, és un important punt de trobada d’artistes i un
aparador on exposar i mostrar al públic les teves peces i projectes.
Com
definiries la teva joia?
La peça presentada es diu Tribal i la
vaig realitzar juntament amb altres joies en un projecte a l'assignatura de
Disseny. Del conjunt realitzat, la joia que vaig desenvolupar més en
profunditat va ser el collar presentat. La definiria com una joia
contemporània, elegant, renovada... Està feta de filferro i llautó i
envernissada amb pintura daurada. Uns materials de baix cost però amb un
disseny que feien de la joia una peça única, senyorial i impactant.
Per què
una joia amb estil tribal?
La idea general del meu projecte ‘Joia’ era
treballar les joies tradicionals de la tribu padaung o “dones de coll
alt”, que portaven aquest adorn al coll. Agafant aquesta idea de base vaig
modificar-la perquè la joia fos més còmoda i destaqués per un nou disseny,
diferent al d’aquesta tribu.
Què és
la padaung?
Les padaung és una tribu situada a la
frontera de Tailàndia que pertany al grup dels Karen. Aquests tenen una peculiaritat,
que són els seus colls allargats per uns cèrcols de bronze. El motiu perquè les
dones portessin aquest complement era que servia per evitar les mossegades dels
depredadors, tot i que aquesta antiga teoria no està confirmada. Un altre
teoria explica que amb aquesta peça feia lletja la dona i evitaven que fossin
esclavitzades per altres tribus. Tot i que tampoc és acceptada aquesta teoria
ja que per a ells una dona amb aquest adorn es veu més maca i amb més prestigi,
de fet, si alguna dona es nega a posar-se aquest complement no es considera de
la tribu.
Aquest adorn se’ls hi comença a ficar als cinc
anys, afegint cada dos anys un anell més, fins que el coll de la dona és al
màxim i no admet més. Si la dona es treia la peça, podria trencar-se el coll ja
que els músculs i els ossos estan adaptats als anells fins al punt que depenen
directament d’aquest.
Amb quina
intenció has basat la teva joia en aquesta tradició?
Avui dia, aquesta tradició s’ha convertit en una
atracció pel turisme, que la veu una tradició exagerada. És per aquest motiu
que he volgut crear una col·lecció inspirada en aquest adorn. Volia portar
aquesta peça a altres llocs del món, perquè no es vegi com una cosa estranya
sinó com una ‘moda’ més. A més, penso que aquest adorn no fa lletges a aquestes
dones, sinó que els hi dona una peculiaritat molt original i maca.
Com
descriuries el procés de creació de la teva joia?
Va ser un procés intens, va durar 5 mesos en total.
Vaig realitzar un llibre d'artista, el qual era la meva principal eina de
treball. Allà escrivia totes les idees que tenia en qualsevol moment del dia,
si trobava algun material o alguna cosa m'inspirava, l'enganxava allà mateix,
retallava tot tipus de fotos... Un cop vaig tenir la idea clara de la joia la
vaig realitzar conjuntament amb la joieria Tasmània, a qui va agradar molt el meu
projecte i van voler seguir-ho en tot moment i col·laborar en ell. Gràcies al
taller Tasmània he après moltes tècniques de joieria i he tingut accés a
màquines pròpies d'aquesta branca. Un cop acabada la peça varem estudiar com
fer una marca o logotip per a la joia, conjuntament amb
un packaging i el book fotogràfic.
La joia
anava acompanyada d'un book de fotos, com va ser l'experiència de
protagonitzar un reportatge com aquest?
La idea era vendre la joia amb aquestes
fotografies. Per això vaig haver de tenir en compte molts detalls: on fer-ho,
quina escenografia s'adaptava més al projecte, quina roba havia de portar, el
pentinat, el maquillatge, estudiar els angles de la fotografia, el color que
volia que tingués aquesta escenografia... A més, vaig estudiar a fons la vida,
costums, vestimenta... de les dones padaung. Vaig realitzar jo mateixa la
roba per tal que s’adaptés al màxim a la meva idea. Per sort vaig tenir també
l'ajuda d’una companya, que va realitzar les fotografies, va aportar una bona
càmera i panells per a la llum.
T'has
convertit en la primera alumna de batxillerat de tot l'estat que es presenta a
aquests premis. Com ho has viscut?
És una experiència totalment única i incomparable.
En cap moment havia pensat que el projecte que feia a l'assignatura de Disseny
podria arribar a un concurs internacional però gràcies a la confiança que va
dipositar en mi la meva professora, vaig animar-se a presentar-me al concurs en
nom de l' institut Celestí Bellera.
Malauradament
no et trobes entre els 20 seleccionats per optar al premi. Tot i així, amb
‘Tribal’, has demostrat al món el teu talent, esforç i creativitat.
Estic molt orgullosa i contenta del resultat. Sé
que són uns premis internacionals i que el nivell és altíssim. Per tant,
arribar fins on he arribat ja és per a mi un gran triomf. Ara em toca seguir
treballant. Ha estat un molt bon resultat per ser el meu primer projecte de
joieria contemporània.
Quins
objectius de futur t'has marcat?
Fa anys que m'interessa l'educació infantil com per
dedicar-m'hi, tot i que en aquest últim any de batxillerat el disseny m'ha
inspirat molt i potser podria encaminar-me cap a aquesta branca.
Desprès d'un procés de participació, el segon Institut de Canovelles, te el nom definitiu: Secció Institut Domus d’Olivet, fent un
reconeixement al patrimoni de què disposa el municipi
La torre d’Olivet és circular i probablement estava
formada per dues o tres plantes. La planta baixa, que es pot observar
actualment, no devia tenir cap obertura i es devia comunicar amb el primer pis
per l’interior. Malgrat no ser la residència fixa dels senyors, a la domus
d’Olivet es van desenvolupar les activitats pròpies del grup privilegiat al
qual pertanyia: les terres eren explotades per jornalers o algun masover.
