QUINA CULTURA VOLEM A
CATALUNYA EN EL FUTUR?
Honorable Conseller, Sr. Ferran Mascarell., Sra. Muriel Casals,
presidenta d’Òmnium Cultural, Membres de l’ANC, amics i amigues. Bona nit i
benvinguts a Canovelles, benvinguts al Teatre Auditori de Can Palots. Un equipament que és una mostra més que
Canovelles és un municipi de Serveis i de Serveis de qualitat.
Vull agrair a l’ANC de Canovelles la seva invitació a participar en aquest
debat. Una invitació que vaig acceptar ràpidament.
Jo tinc molts interrogants, per tant la meva aportació a aquesta xerrada
és posar sobre la taula alguns elements de reflexió: Què és cultura? De què
estem parlant?; Canovelles i el seu desenvolupament cultural; i Quina Cultura
volem a la Canovelles, a la Catalunya, del futur?
1. Què és cultura? De què
estem parlant?
La Cultural des de la visió antropològica i sociològica: “La Cultura és
el conjunt d’elements materials i immaterials que determinen en el seu conjunt
la manera de viure d’una comunitat, i inclou tècniques, pautes socials,
llenguatge, sistemes socials, econòmics, polítics i religiosos. Com a pautes
socials entenem la moral, les creences, els costums i tots els hàbits que la
persona adquireix en tant que és membre d’una comunitat”.
Per tant, amb aquesta definició de cultura, afirmem que cultura és el
conjunt de coneixements, creences, arts, lleis, idees, oficis, formes de vida i
tot el que l’ésser humà ha heretat dels seus avantpassats. Les pautes de
comportament de les persones es relacionen amb els valors i les normes de la
cultura en la qual s’integren.
Així, tots aquests aspectes que conformen la cultura (la vida individual
i la comunitària de les persones) estan interrelacionats.
Un element condiciona el tot. Per exemple: l’economia, la immigració,
l’educació, la sanitat...
Dit això, penso que a vegades la provocació ajuda a la reflexió i en
aquest sentit voldria ser una mica provocador: A la façana del Casón del buen retiro de Madrid, hi ha una frase que diu:
«Todo lo que no es tradición es plagio», és, en realitat un extracte o fragment
d’un aforisme més ampli, escrit originàriament en català, en el que queda determinat
amb més precisió el seu significat. "A la cultura no es crea res ex novo,
fora de la tradició no hi ha cap veritable originalitat i tot el que no té tradició és plagi". Aquí ho deixo.
2. Canovelles i el seu
desenvolupament cultural. Des de una visió antropològica i sociològica de la
Cultura.
Per desenvolupar aquest punt necessitaríem una xerrada monogràfica sobre
el tema. Hauríem de parlar de dates de població, econòmiques, urbanístiques,
fets històrics, etc. Per això, només em limitaré a plantejar alguns aspectes
importants que em serveixin per desenvolupar les idees que us vull transmetre.
El desenvolupament de la Cultura a Canovelles vista des de la
perspectiva de la sociocultura hem d’analitzar-la dins del context econòmic i
social que va donar lloc, entre d’altre coses, a l’arribada d’importants onades
de nouvinguts.
També cal dir que Canovelles no és cap excepció del que passava i passa
al resta del País. A Canovelles i a Catalunya, la cultura, des d’aquesta visió,
ha estat condicionada, entre d’altres coses,
per dues onades migratòries.
La primera, de persones provinents de la resta de l’Estat. Es va donar en
un moment en què no hi havia serveis mínims i en una situació de dictadura i de
falta total de llibertats individuals i col·lectives. És a dir es va produir una
“integració” sense recursos i cap planificació.
Vull recordar que enguany se celebra el 50è aniversari de la publicació
del llibre de Paco Candel Els altres
catalans (1964). Es una oportunitat per recordar aquesta figura i per reflexionar que el fenomen
migratori que hem viscut ara té molts punts en comú amb el que es va viure
llavors.
La segona, d’immigrants de fora de la comunitat Europea. En
un moment que tenim més recursos i, sobre tot, intencionalitat d’integració.
Però també ens hem trobat amb una situació de crisi econòmica.
La diversitat sociocultural de Canovelles i Catalunya ha augmentat en
els darrers anys. A la riquesa d’orígens culturals diversos dels seus
ciutadans, molts d’ells procedents de la immigració dels anys 60 i 70 procedent
de diferents llocs de l’estat espanyol, s’hi
afegeix la nova ciutadania arribada en l’ultima onada migratòria
que ha viscut el país en general i Canovelles en particular, bàsicament de
persones de fora de la
Unió Europea. Aquesta aportació humana es pot considerar com
un signe de dinamisme del País i també com un factor dinamitzador econòmic,
social, cultural, etc.
La incorporació d’aquesta població ens ha plantejat nous reptes tant a
la societat receptora com a l’Ajuntament que és responsable de la gestió de les
polítiques locals. Hem repensat els serveis públics i els estem adaptant per
fer-los més accessibles a una població més diversa, també hem afavorit
sinergies que a nivell associatiu i veïnal han generat punts de coincidència i
de diàleg entre uns i altres ciutadans, i en definitiva actuacions encaminades
a garantir la convivència i la cohesió social.
Davant d’una societat globalitzada i complexa com la nostra en la qual
els ciutadans provenen de diferents llocs, amb diferents cultures i en general
tenen diferents interessos, els enfocaments tradicionals no només han quedat
desfasats sinó que també poden produir efectes diferents als previstos i poden
alterar primer la convivència i després la cohesió social. Per això i per donar
solució als nous reptes que han sorgit i que sorgiran entre els ciutadans d’aquesta
societat diversa, hem intentat abordar la situació transversalment per arribar,
també, a solucions globals.
Una mirada global al teixit associatiu de Canovelles ens fa veure que
les associacions civils actuen sovint com entitats intermediàries entre la
ciutadania i l’Ajuntament i són, per tant, un factor de cohesió social de
primer ordre, tant perquè agrupen la població segons afinitats, interessos o
projectes comuns, com perquè estableixen xarxes de relacions entre elles, que
contribueixen a reforçar i a enriquir la trama social.
Davant dels models de participació normativitzats i jerarquitzats a
Canovelles hem optat per un model flexible de relació entre l’Ajuntament i la
cinquantena llarga d’associacions civils que fan vida al nostre poble.
Hem potenciat el concepte de corresponsabilitat. Les entitats i les
associacions civils han de fiscalitzar les tasques de l’administració i alhora preguntar-se
què poden fer cada una d’elles per millorar la convivència ciutadana i afavorir
la cohesió social. És funció de l’Ajuntament donar-los les eines perquè això sigui possible.
Entenem que per afavorir el diàleg i la resolució dels conflictes
inherents a viure en societat és positiu tenir uns moviments associatius tan diversos com la
societat en la qual estan immersos.
3. Quina Cultura volem a la Canovelles,
a la Catalunya, del futur?
El futur de la cultura, sobretot ha de ser consensuat i compartit: Una
diagnosi compartida; uns principis consensuats sobre el model cultural a
preservar; una actitud activa de diàleg.... etc, entre tots els agents
implicats administració i societat civil.
Continuo posant sobre la taula alguns elements de reflexió. Hem de definir el Marc conceptual i ètic de
la proposta.
Concepte de ciutadania. Ha de ser un concepte d’inclusió, que ha de tenir com a objectiu incorporar els nouvinguts dins
de la nostre ciutadania. D’altra banda, per ciutadania entenem la igualtat de
drets i deures que es deriva de la pertinença a una comunitat política i social
(Catalunya, Canovelles).
Concepte d’integració: El
concepte d’integració és molt proper al de cohesió social.
La integració implica formar
part d’una estructura global (Catalunya, Canovelles) tot mantenint, cada part,
la seva singularitat, la seva identificació cultural. Això vol dir que cada
part ha d’adaptar-se a les altres parts. Hi ha, per tant, una adaptació mútua,
una reciprocitat.
A la pagina, 56 del llibre “Les
identitats que maten” diu “M’agradaria dir “als uns”, per començar:
com més us impregneu de la cultura del país d’acollida, més podreu impregnar-lo
de la vostra; i desprès “als altres”; com més senti respectada un immigrant la
seva cultura d’origen, més s’obrirà a la cultura del país d’acollida” .
Parlem també de principis i valors.
La convivència: Implica
compartir persones o grups uns mateixos espais socials amb harmonia. Des del
punt de vista de la diversitat cultural, podem considerar dues situacions de
convivència. Les dues tenen en comú el respecte pel dret a la diferència
cultural així com el respecte pel dret a la preservació de la pròpia identitat
cultural. Les dues valoren la diversitat cultural com una riquesa i un factor
necessari per a la innovació cultural. Però son diferents.
La multiculturalitat: Convivència
en un mateix espai social de persones de diferents grups culturals, amb un grau
d’interrelació baix (“segregació” d’espais culturals).
La interculturalitat: Convivència
en un mateix espai social entre grups diversos, caracteritzat per un alt grau
d’interrelació i intercanvis.
El principi de la igualtat: L’equiparació
de drets i deures no és incompatible amb el principi de la diversitat cultural.
Transversalitat i globalitat
com a impulsores de la cohesió social i la convivència: Les polítiques públiques (cultura,
educació, sanitat...) s’han de fer des del principi de globalitat i
transversalitat. La persona és un tot, la divisió de conselleries o
departaments ha de ser només una estratègia per treballar.
Necessitat d’objectius compartits i actuacions coordinades: En referència
a la immigració no s’han de crear serveis dirigit als immigrants. Tots som
ciutadans.
La cohesió social és el
resultat de tot això. És el grau d’integració entre les persones i grups
socioculturals que conformen una mateixa societat.
També hem de definir el tipus d’acció cultural i sociocultural que
considerem mes oportú. La democratització
de la Cultura és el fet d’estendre a tota la població el patrimoni cultural
acumulat del qual tan sols gaudia una minoria i que continua creant una petita
minoria. I facilitar que tots els membres d’una societat participin en la vida
cultural. Sense distinció de sexe, edat, lloc de naixement o condició social. Tot
això sols és possible amb uns serveis públics de qualitat.
L’acció cultural: és el com.
Les intervencions que, des d’estratègies de difusió, d’aprenentatge,
participació, promoció de l’associacionisme, etc. tinguin com a objectiu una
participació activa dels ciutadans en els processos d’expressió i producció
culturals, mitjançant formules descentralitzadores i participatives. Aquí ha de
jugar un paper clau l’administració.
En la meva opinió el Municipi és el lloc on, preferentment, s’ha
d’actuar per a garantir el desenvolupament cultural de les persones i de la comunitat. Entenem
que després de la família i el treball és dins del municipi on les persones ens
podem desenvolupar personal i socialment. L’estat del benestar no és una
demanda abstracta ni una reivindicació global, és una demanda personal i
comunitària, articulada al voltant de la vida quotidiana .
Hem de treballar per crear les condicions que facilitin que les persones
se sentin part de la comunitat i col·laborin en el seu desenvolupament. Per això hem de partir de dues idees. La primera les necessitats individuals i la necessitat d’habilitar a les persones
per promocionar- se per si mateixes. La segona el concepte de sociabilitat +
solidaritat, per a donar resposta a les necessitats personals i col·lectives en
l’àmbit del municipi.
Per tant hem de desenvolupar
projectes basats en el valor de les potencialitats humanes, en la participació
activa de les persones i en l’estímul de la solidaritat com ara una societat
civil més solidaria i responsable en la satisfacció de les necessitats
personals i col·lectives. Això és corresponsabilitat
en els afers públics.
Cal que la nostra actuació
sigui: Idònia, les nostres actuacions han de ser la resposta a les necessitats de les
persones i la
comunitat. Eficaç:
hem de fer realitat els nostres
objectius. Eficient: hem d’arribar
als objectius amb el menor cost possible (més amb menys). Per poder complir
aquestes tres variables i garantir l’èxit cal que a nivell municipal i de País
es porti a terme una planificació i una gestió global de les polítiques
socials.
Estem parlant de polítiques articulades entorn a les persones, els grups
i la comunitat i dirigides al desenvolupament social sobre la base de relacions
participatives, integradores i solidàries.
Per tant, parlem d’un projecte global de municipi i de país que ha d’incloure:
Intervencions específiques de caràcter pal·liatiu,
per a garantir la igualtat d’oportunitats i la disminució de les desigualtats,
i altres de caràcter integrador que
facilitaran la sociabilitat i la identitat. El sentiment de pertinença.
Les polítiques socials han d’incloure totes aquelles accions que incideixin
en la millora de la vida quotidiana i en l’increment dels recursos a les
persones, els grups i la
comunitat. I això no és altra cosa que la cultura,
l’educació, la sanitat.....
Dos aspectes claus. La participació ciutadana: hem de transferir poder a la comunitat. Per tant
a cada projecte hem de definir els mecanismes que ho faran realitat. El
resultat sempre serà una definició pluralista dels reptes i les polítiques. L’adaptació de les administracions: per
assolir aquests objectius, per una major qualitat, agilitat i, sobre tot, mes
eficàcia i eficiència és necessari una adaptació dels poders públics i de
l’administració. Una nova organització política i una nova manera de fer
política. La lleialtat i la coordinació entre administracions, la direcció per
objectius, etc., són fonamentals.
Hem d’impulsar una política que doni resposta a les necessitats a partir
de tots els recursos. (Públic, Privat i associatiu ) És el moment de sumar.
Tot això només és possible des de les polítiques de proximitat i
l’administració mes propera que som els Ajuntaments. Per tant, s’ha de donar més poder als Ajuntaments.
Conclusió: El Municipi és el lloc on
s’ha d’actuar de forma preferent per a garantir el desenvolupament cultural de
les persones i la comunitat.
No sé quina serà la cultura de la Canovelles i la Catalunya del futur.
Del que sí que n’estic segur és que,
sigui la que sigui, ha de tenir com a objectiu potenciar el desenvolupament
personal i comunitari. Sigui la que sigui, l’hem de fer entre tots i totes, administració
i societat civil, amb diàleg i consens.
Moltes gràcies.
José Orive Vélez
Alcalde de Canovelles
